Punts clau
1. Niksen: L’art holandès de no fer absolutament res.
Niksen és, de sobte, en un moment de desprotecció, no tenir res a fer i no buscar una nova cosa per fer.
Definint Niksen de manera senzilla. En essència, Niksen és l’absència de qualsevol activitat o objectiu concret. A diferència de la meditació o la consciència plena, que sovint impliquen enfocament o intenció, Niksen és simplement ser sense propòsit. No es tracta d’aconseguir un estat de relaxació o creativitat, sinó de permetre’s existir en un moment sense res planificat ni requerit.
Més que simplement relaxar-se. Tot i que està relacionat amb la relaxació o “desconnectar”, Niksen es diferencia perquè no implica una activitat definida com veure la televisió, navegar per les xarxes socials o llegir. Aquestes són distraccions o maneres de “passar el temps”, mentre que Niksen és l’estat pur de no tenir res a fer i resistir la temptació d’omplir aquest buit. És aquell moment espontani de mirar per la finestra o seure quiet sense cap agenda.
Un concepte senzill però profund. La paraula holandesa “niks” significa “res”, i “niksen” vol dir “no fer res”. Malgrat la seva definició simple, el concepte té connotacions negatives en la cultura holandesa, sovint associades a la mandra o a ser un “bon per a res”. Aquesta desaprovació social posa de manifest la dificultat d’acceptar la veritable ociositat sense judicis ni la necessitat de justificar-la amb beneficis.
2. Per què és tan difícil no fer res en el nostre món atapeït.
Gairebé ningú no és bo fent res, i ningú no ho pot mantenir gaire temps.
La necessitat constant de distracció. La vida moderna ens bombardeja amb estímuls i expectatives, fent que sigui extremadament difícil aturar-se i no fer res. Com va assenyalar Pascal fa segles, els humans tenim dificultats per estar en repòs perquè això ens obliga a enfrontar la nostra pròpia “res” i qüestions existencials, de les quals ràpidament intentem escapar amb activitat o distracció. Els nostres telèfons, els mitjans i les llistes interminables de tasques ens ofereixen escapes immediats.
La pressió social d’estar “actiu”. Vivim en una cultura que glorifica l’ocupació i la productivitat. Estar constantment ocupat sovint es veu com un signe d’èxit, importància o virtut. Aquesta creença arrelada ens fa sentir culpables o mandrosos quan no estem fent alguna cosa “útil”, creant una resistència interna a Niksen. Fins i tot als nens se’ls pregunta si estan “ocupats”.
La paradoxa del lleure. Tot i tenir més temps lliure que les generacions anteriors gràcies als avenços tecnològics i a les setmanes laborals més curtes, ens costa relaxar-nos de veritat o no fer res. En comptes d’això, omplim aquest temps amb més activitats, objectius d’automejorament o consum passiu, perpetuant un cicle d’ocupació que impedeix un veritable descans i fa que Niksen sembli antinatural o fins i tot incòmode.
3. La tirania de la productivitat i la por a l’avorriment.
Per a la psicòloga britànica Sandi Mann, autora del llibre La ciència de l’avorriment, és “la maledicció del segle XXI; sembla que com més estímuls tenim, més en volem... Estem perdent la capacitat de tolerar la rutina i la repetició de la vida quotidiana.”
L’avorriment com a enemic. Un dels grans obstacles per a Niksen és la por a l’avorriment. En un món saturat d’entreteniment i informació, hem perdut la capacitat de tolerar la quietud o la manca d’estímuls externs. Quan no tenim res a fer, ràpidament agafem els dispositius o busquem activitats “buïdes” com comprar en línia per alleujar la incomoditat de l’avorriment.
La trampa de la productivitat. La nostra societat associa l’autoestima amb la productivitat i l’èxit. Ens sentim obligats a optimitzar constantment el nostre temps, aprendre noves habilitats, perseguir objectius i viure la nostra “millor vida”, com si seguíssim una llista de tasques. Aquesta recerca implacable de l’automejorament i la validació externa deixa poc espai per vagarejar sense rumb o simplement existir sense propòsit, fent que Niksen sembli una pèrdua de temps.
El paper del perfeccionisme. La recerca de la perfecció alimenta encara més la trampa de la productivitat. Si una feina mai està realment “acabat” perquè sempre es pot millorar, sentim que mai podem parar o descansar. Aquesta pressió interna, sovint impulsada per la por al judici o a sentir-nos “no prou bons”, dificulta justificar no fer res, ja que sempre hi ha alguna cosa que es podria fer o perfeccionar.
4. Estrès, esgotament i el cost físic de l’activitat constant.
El nostre estil de vida està provocant noves formes de malalties del cor.
La resposta de l’estrès al cos. Tot i que cert estrès (eustrès) és beneficiós, l’estrès crònic és perjudicial per a la salut. Els nostres cossos no han evolucionat noves respostes a l’estrès en milions d’anys, però la vida moderna presenta un augment exponencial d’estrès abstracte i crònic, com la sensació constant de no arribar a tot. Aquesta desconnexió provoca símptomes físics com mals de cap, tensió muscular, irritabilitat i oblit.
L’epidèmia de l’esgotament. La incapacitat de gestionar l’estrès crònic i la pressió per estar sempre “actiu” contribueixen a l’augment dels casos d’esgotament i problemes de salut mental, fins i tot entre els joves. L’esgotament es caracteritza per un cansament emocional i una sensació d’impotència, que fan impossible aturar-se i no fer res perquè la ment està massa agitada. És un cercle viciós on l’estrès redueix la capacitat, augmenta la càrrega per als altres i propaga més estrès.
Les conseqüències per a la salut física. A més del cansament mental, l’activitat constant i l’estrès afecten negativament la salut física. Els cardiòlegs remarquen que els estils de vida moderns contribueixen a noves formes de malalties cardíaques, incloent arítmies i atacs de cor en persones més joves, especialment dones altament educades que compaginen múltiples responsabilitats i tenen dificultats per “apagar” l’estrès. La inactivitat, sovint conseqüència de l’estrès o el cansament, també és un risc important per a la salut.
5. Crear les condicions per a Niksen: temps, calma i espai.
Els tres elements essencials de Niksen són: temps, una ment tranquil·la i un lloc on no et molestin.
Temps sense límits. La primera condició crucial per a Niksen és tenir temps i, sobretot, deixar anar el rellotge. Niksen no es pot planificar ni programar com una altra cita; perd la seva espontaneïtat i essència. Cal tenir l’espai mental per deixar de mirar el rellotge, “perdre” el temps i permetre que passin minuts o fins i tot hores sense estar governats per terminis o horaris.
La calma interior és clau. Una ment tranquil·la és essencial perquè Niksen implica enfrontar la quietud, cosa que pot ser difícil si el cap està ple de rumiacions, preocupacions o distraccions. Tot i que no cal una calma perfecta, cal prou silenci interior per no sentir-se aclaparat pels pensaments o estímuls externs. Cal pràctica per acceptar que no fer res està bé i resistir la temptació d’omplir el silenci amb activitat o autocrítica.
Un entorn que doni suport. L’última condició és estar en un lloc on et sentis còmode fent res sense judicis ni interrupcions. Pot ser sol o amb altres que entenguin i recolzin la teva elecció de simplement seure o mirar al buit. La desaprovació externa o la sensació de ser “observat” poden fer que Niksen sigui molt més difícil, posant en relleu l’aspecte social d’aquesta pràctica aparentment solitària.
6. Una mirada històrica a la nostra resistència a la ociositat.
No podem desfer-nos de vint-i-cinc segles sense saber què fer amb el temps lliure.
Somnis medievals de lleure. A l’Edat Mitjana, la vida era extremadament dura, marcada per la fam, les malalties i el treball constant. La gent somiava amb una terra mítica anomenada Cockaigne (Luilekkerland en holandès), un paradís on el menjar era abundant, el treball prohibit i la ociositat celebrada. Aquesta fantasia servia d’escapament a la realitat brutal i a l’ensenyament de l’Església que el treball era el càstig de Déu.
L’ascens de l’ètica del treball. Malgrat aquests somnis, a les terres baixes es va desenvolupar aviat una forta ètica del treball, impulsada per la necessitat de construir dics i comerciar. Aquesta mentalitat mercantil, sovint atribuïda erròniament només al calvinisme, prioritzava la indústria i la productivitat. Proverbis com “Millor perdre la feina que perdre el temps en ociositat” reflecteixen aquest valor cultural profund que veu fer res de manera negativa.
El lleure com a recompensa guanyada. Històricament, el temps de lleure es considerava quelcom que s’havia de guanyar amb treball dur, un regal pel qual calia estar agraït, no un dret. Aquesta perspectiva perdura, fent difícil per a molts abraçar Niksen sense sentir que han treballat prou per merèixer-ho. Fins i tot quan les setmanes laborals es van escurçar al llarg dels segles, el temps guanyat sovint es va omplir amb noves activitats o indústries en comptes de pura ociositat.
7. L’economia de l’atenció: l’enemic modern de Niksen.
En una economia de dades, la nostra atenció esdevé una mercaderia i, per això, no podem ni concentrar-nos plenament ni no fer res.
La batalla per l’atenció. Vivim en una “economia de l’atenció” on les empreses competeixen constantment pel nostre enfocament. La tecnologia, especialment els telèfons intel·ligents i les xarxes socials, està dissenyada per ser addictiva, utilitzant principis psicològics per mantenir-nos enganxats. Això crea un flux interminable d’estímuls que fa molt difícil desconnectar i simplement ser present sense distraccions.
Treball no remunerat per als gegants tecnològics. La comoditat de la tecnologia té un cost: les nostres dades i atenció. Cada cerca en línia, clic i desplaçament genera dades que les empreses tecnològiques utilitzen per a publicitat i benefici. Estem fent, en efecte, treball no remunerat per a aquestes plataformes, passant hores generant dades en comptes de tenir temps lliure genuí. Aquest compromís constant impedeix tant la concentració profunda com el Niksen sense rumb.
El “sense friccions” no sempre és millor. L’impuls per a experiències “sense friccions” – pagaments fàcils, entreteniment instantani, comunicació fluida – elimina obstacles però també moments de pausa o reflexió. Tot i que sembla que facilita la vida, aquesta facilitat constant d’accés a l’estimulació fa més difícil resistir la distracció i abraçar el no fer res. L’objectiu de maximitzar el descans a través de la tecnologia, com es mostra en visions distòpiques, no sempre condueix a la felicitat.
8. Els beneficis inesperats d’acceptar Niksen.
Niksen no té cap objectiu en particular i per això es percep com un fenomen insignificant i sense conseqüències. Però potser és això el que el fa tan meravellosament bell i interessant: sembla intranscendent, però estranyament connecta de veritat amb tot.
Més enllà de la utilitat. Tot i que la característica principal de Niksen és la manca de propòsit, acceptar-lo pot tenir efectes positius inesperats. A diferència d’activitats orientades a objectius, Niksen permet que la ment divagui lliurement sense pressió, cosa que pot afavorir la creativitat i la inspiració. Idees que estaven bloquejades quan es buscaven activament poden aparèixer durant moments de quietud sense rumb.
Descans per a la ment i el cos. Permetre que els pensaments vagin sense intentar controlar-los dóna un descans al cap atapeït, promovent la calma interior. Introduir pauses en un dia frenètic també és bo per al cos, ajudant a reduir l’estrès i les seves manifestacions físiques. Niksen proporciona un contrapès necessari a les demandes constants de la vida moderna, encara que no sigui el seu objectiu explícit.
Llibertat financera. Niksen és gratuït. No requereix equipament especial, lloc ni despesa. De fet, triant no fer res, estàs activament no gastant diners en activitats, compres o entreteniment. Acceptar Niksen pot provocar un canvi de perspectiva, fent-te menys propens a consumir innecessàriament i potencialment estalviant-te una quantitat important de diners amb el temps.
9. Trobar temps per a Niksen en una agenda sobrecarregada.
Si vols temps per no fer res, has de reservar-lo al cap.
Desafiar la medalla d’ocupat. El primer pas per trobar temps per a Niksen és deixar de glorificar l’ocupació. Sovint ens sentim obligats a tenir agendes plenes, associant l’ocupació amb la importància. Reconèixer que està bé no estar ocupat i resistir activament la temptació d’omplir cada moment és fonamental. Preguntar-se si cada activitat planificada és realment necessària és una manera poderosa de crear espai.
Crear espai activament. Trobar temps per a Niksen requereix un esforç conscient, sobretot al principi. Pot implicar buidar deliberadament l’agenda durant un període, encara que sigui una hora o mig dia, i comprometre’s a no omplir-lo amb altres tasques. Es tracta d’eliminar alguna cosa de la teva programació i substituir-la per absolutament res, apagat l’interruptor abans d’arribar a l’esgotament.
Començar petit i créixer. Com qualsevol habilitat nova, acceptar Niksen requereix pràctica. No esperis moments zen immediats i feliços. Comença amb breus moments cada dia – uns minuts assegut sense fer res, mirant per la finestra o simplement observant l’entorn sense judicis. Augmenta gradualment la durada a mesura que et sentis més còmode amb la quietud i resisteix la temptació de trobar alguna cosa “útil” per fer.
10. Niksen en la pràctica: a qualsevol lloc i moment (fins i tot a la feina).
La feina és el lloc perfecte per a una mica de mandra, encara que siguis un cirurgià cardíac amb agenda plena, un perruquer o un conductor d’autobús que no pot baixar del volant.
Niksen no té límits. Tot i que un entorn tranquil ajuda, Niksen no està restringit a llocs o moments específics. És un estat mental que pots cultivar a qualsevol lloc. Ja sigui esperant a la cua, en un trajecte o fins i tot durant moments a la feina, hi ha oportunitats per a breus períodes de no fer res si et permets reconèixer-les i abraçar-les.
Resistència al lloc de treball. La idea de Niksen a la feina pot semblar contradictòria en un entorn centrat en la productivitat. Però és impossible estar “actiu” al màxim durant vuit hores seguides. Incorporar petits moments de descans sense rumb pot augmentar la creativitat i prevenir l’esgotament. Això pot requerir solucions creatives, com prendre uns minuts en un espai tranquil o simplement deixar que la ment divagui durant tasques menys exigents.
Deixar anar la indispensabilitat. Una gran barrera per a Niksen a la feina és la sensació de ser indispensable. Creure que tot s’ensorra si no estàs constantment implicat és un signe d’estrès i un camí cap a l’esgotament. Reconèixer que altres poden gestionar les coses i permetre’t moments de desconnexió és essencial per a la sostenibilitat a llarg termini i una perspectiva més saludable del teu rol.
11. Aprendre de l’avorriment i dels enfocaments d’altres cultures.
“Però Niksen és la cara assolellada de l’avorriment”, va dir.
**El potencial de l
Última actualització:
FAQ
What is "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems about?
- Explores Dutch concept of niksen: The book introduces and explains "niksen," the Dutch art of doing nothing, as a way to counteract the busyness and stress of modern life.
- Challenges productivity culture: It critiques the societal obsession with productivity, self-improvement, and constant activity, advocating for the value of aimless relaxation.
- Blends humor, history, and science: Willems combines personal anecdotes, cultural history, scientific research, and practical tips to make the case for intentional idleness.
- Aims to inspire lifestyle change: The book encourages readers to reclaim unstructured time, find calm, and embrace moments of purposelessness for better well-being.
Why should I read "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems?
- Counteracts burnout and stress: The book offers practical and philosophical tools to help readers manage stress, avoid burnout, and find more balance in their lives.
- Accessible and relatable: Written with humor and honesty, it resonates with anyone feeling overwhelmed by modern expectations and the pressure to always be "on."
- Cultural insight: It provides a unique look at Dutch culture and how their approach to leisure can be applied globally.
- Actionable advice: Readers receive concrete tips for integrating niksen into daily routines, making the concept both inspiring and achievable.
What is "niksen" as defined in "The Lost Art of Doing Nothing"?
- Literal meaning: Niksen is a Dutch word meaning "to do nothing," specifically the absence of any purposeful activity.
- Not the same as laziness: While often misunderstood as idleness or laziness, niksen is about allowing yourself unstructured time without guilt or a specific goal.
- Distinct from other trends: Unlike mindfulness or meditation, niksen doesn’t require focus or intention—it’s about letting your mind and body simply be.
- Requires practice: The book emphasizes that niksen can be difficult at first due to ingrained habits of busyness, but it becomes easier with time and intention.
How does "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems suggest you practice niksen?
- Three key ingredients: The book identifies time, a calm mind, and a non-judgmental environment as essential for successful niksen.
- Let go of the clock: Niksen can’t be scheduled or forced; it happens when you stop watching the clock and allow yourself to drift.
- Recognize and seize moments: Look for unexpected free time—like a canceled appointment—and resist the urge to fill it with tasks.
- Create supportive spaces: Find or create environments where you won’t be interrupted or judged for doing nothing, whether alone or with understanding company.
What are the main benefits of niksen according to "The Lost Art of Doing Nothing"?
- Mental calm and clarity: Niksen helps quiet the mind, reduce anxiety, and provide a break from constant stimulation.
- Physical rest: It offers the body a chance to recover from the demands of a hectic day, supporting overall health.
- Boosts creativity: Unstructured time allows for daydreaming and spontaneous ideas, often leading to creative breakthroughs.
- Free and accessible: Unlike many wellness trends, niksen costs nothing and can be practiced by anyone, anywhere.
How does "The Lost Art of Doing Nothing" address common obstacles to niksen, like guilt or perfectionism?
- Cultural and personal barriers: The book discusses how societal values equate busyness with worth, making it hard to embrace idleness without guilt.
- Perfectionism as an enemy: Perfectionist tendencies and fear of judgment can prevent people from allowing themselves to do nothing.
- Practical reframing: Willems suggests reframing niksen as a necessary and valuable part of life, not something to be earned or justified.
- Tips for overcoming resistance: The book offers advice like writing down to-do lists to clear mental space and canceling non-essential commitments in advance.
What is the relationship between niksen and other concepts like mindfulness, meditation, or boredom in "The Lost Art of Doing Nothing"?
- Niksen vs. mindfulness/meditation: While mindfulness and meditation involve intentional focus, niksen is about the absence of intention or purpose.
- Boredom as a gateway: The book suggests that boredom, often avoided, can be a precursor to creativity and self-discovery if embraced through niksen.
- Not escapism or distraction: Niksen is not the same as zoning out with TV or social media, which are forms of distraction rather than true idleness.
- Complementary practices: While different, niksen can coexist with mindfulness and meditation, offering another tool for relaxation and self-care.
How does "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems connect niksen to work, productivity, and the modern attention economy?
- Critique of work culture: The book examines how modern work environments and the "attention economy" make it difficult to disconnect and do nothing.
- Bullshit jobs and burnout: It references David Graeber’s concept of "bullshit jobs" and discusses how meaningless work contributes to stress and dissatisfaction.
- Niksen at work: Willems offers practical tips for incorporating niksen into the workday, such as taking micro-breaks or finding moments to unfocus.
- Attention as a commodity: The book warns that constant digital stimulation erodes our ability to rest, making niksen a form of resistance against the commodification of our attention.
What practical tips does "The Lost Art of Doing Nothing" offer for integrating niksen into daily life?
- Start small: Begin with brief moments of doing nothing, like staring out the window or pausing between tasks.
- Minimize distractions: Turn off devices, find a quiet spot, and avoid multitasking to create space for niksen.
- Link to routines: Attach moments of niksen to daily activities, such as waiting for the kettle to boil or during a commute.
- Embrace imperfection: Don’t worry if your mind wanders or if you struggle at first—niksen is about letting go, not achieving a perfect state.
How does "The Lost Art of Doing Nothing" explore the cultural and historical context of niksen?
- Dutch cultural roots: The book traces niksen’s origins in Dutch language and culture, noting both its negative and positive connotations.
- Historical attitudes to idleness: It discusses how, historically, idleness was often condemned as sinful or wasteful, but also fantasized about in myths like the Land of Cockaigne.
- Comparison with other cultures: Willems explores similar concepts in other countries, such as Italy’s "dolce far niente" and Japan’s "shinrin-yoku," highlighting both differences and universal needs.
- Modern shifts: The book situates niksen within contemporary trends like slow living, minimalism, and the backlash against overwork.
What are the key takeaways from "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems?
- Niksen is valuable: Doing nothing is not a waste of time but a vital practice for mental, physical, and creative health.
- Let go of guilt: Overcoming internalized guilt and societal pressure is essential to embracing niksen.
- Small changes matter: Integrating moments of niksen into daily life can have significant positive effects, even if only for a few minutes at a time.
- No goal, just being: The beauty of niksen lies in its purposelessness—its value is intrinsic, not instrumental.
What are the best quotes from "The Lost Art of Doing Nothing" and what do they mean?
- "The best thing about niksen is the absence of a goal. It doesn’t serve a purpose, but it’s wonderful."
- This quote encapsulates the core philosophy of niksen: its value lies in simply being, not in achieving or producing.
- "Niksen is simple. The hardest thing is to simply do nothing."
- Attributed to Dutch soccer player Johan Cruyff (about soccer, but applied to niksen), this highlights that while niksen sounds easy, it’s challenging in a culture obsessed with busyness.
- "You don’t want to get tense—you just kind of play with the thought. And then little ideas start popping up."
- Quoted from John Cleese, this illustrates how relaxation and unfocused time can foster creativity.
- "We’re ready to become the people who love doing glorious nothing. It’s time to go from the disapproving 'Stop being a lazy so-and-so' to the encouraging 'Oh nice, you’re doing nothing!'"
- This reflects the book’s call for a cultural shift in how we view idleness and rest.
How can "The Lost Art of Doing Nothing" by Maartje Willems help me change my relationship with time and self-worth?
- Redefines productivity: The book encourages readers to see value in rest and unstructured time, not just in output or achievement.
- Promotes self-compassion: By normalizing niksen, it helps reduce feelings of inadequacy or guilt associated with not being busy.
- Encourages boundary-setting: It offers strategies for saying no, canceling unnecessary commitments, and prioritizing personal well-being.
- Supports sustainable living: Embracing niksen can lead to a more balanced, less stressful, and ultimately more fulfilling life.
Ressenyes
L’art perdut de no fer res rep opinions diverses, amb una valoració mitjana de 3,19 sobre 5. Els lectors valoren positivament la introducció al concepte holandès de "niksen" i les il·lustracions atractives del llibre. Tanmateix, molts consideren que el contingut és repetitiu, poc centrat i mancat de consells pràctics. Alguns elogien el missatge sobre la importància de la relaxació, mentre que d’altres critiquen el tractament superficial del tema. Diversos ressenyadors assenyalen passatges problemàtics o irrellevants. En conjunt, les opinions estan dividides sobre si el llibre transmet amb eficàcia l’art de no fer res.
