Prince

1. Primera etapa: la música com a refugi i despertar

Va marxar quan jo tenia set anys, així que la música se’n va anar amb ell.

Començaments difícils. Prince Rogers Nelson va néixer a Minneapolis el 1958 en una família que ja patia dificultats econòmiques. Els seus pares, tots dos músics, mantenien una relació tumultuosa plena de disputes constants, que finalment va acabar amb la seva separació quan Prince tenia set anys. La marxa del seu pare, John Nelson, que va deixar enrere el seu piano, va marcar un moment clau, transformant la relació de Prince amb la música d’una activitat familiar compartida a una recerca solitària.

Trobar la seva veu. Durant la infantesa, Prince va haver d’afrontar reptes com l’epilèpsia, el bullying per la seva mida i raça, i relacions difícils amb la seva mare i padrastre. La música es va convertir en el seu refugi i obsessió. Es va ensenyar a tocar diversos instruments, va practicar sense descans i va començar a escriure cançons des de ben jove, veient-ho com una via d’escapament a la seva realitat i per complir els somnis musicals que el seu pare no havia pogut assolir.

Primeres bandes i influències. El viatge musical de Prince va començar amb grups locals com Grand Central (més tard Soul Explosion), imitant bandes com The Jackson 5 però incorporant ràpidament influències diverses de jazz, funk, rock i pop. Malgrat els primers entrebancs i haver estat expulsat de casa diverses vegades, el seu talent era innegable, cridant l’atenció de figures locals de la música que van veure en ell un potencial estel·lar.

2. El contracte sense precedents amb Warner i l’autoproducció

Husney el va qualificar potser com el contracte més lucratiu ofert mai a un desconegut.

Un talent únic emergeix. A finals de l’adolescència, Prince ja havia desenvolupat habilitats notables com a multiinstrumentista, cantant, compositor i productor, creant demos sofisticats completament per ell mateix. El seu representant local, Owen Husney, va quedar fascinat per aquest talent autosuficient i va aconseguir un contracte extraordinari amb Warner Bros. el 1977, valorat en més d’un milió de dòlars i que concedia a Prince control creatiu total, incloent-hi el dret a produir els seus propis àlbums.

Navegant per la indústria. Malgrat el contracte lucratiu, Prince va enfrontar-se a l’escepticisme dels executius de Warner, que dubtaven de la seva capacitat per produir un àlbum comercial en solitari. El seu debut, For You, va superar àmpliament el pressupost, generant tensions. No obstant això, la seva insistència en l’autoproducció i la seva visió artística única, incloent la negativa a ser etiquetat per gènere o raça (“No em facis negre”), van establir les bases del seu enfocament independent al llarg de la seva carrera.

Èxit inicial i construcció d’imatge. Tot i que For You va tenir vendes modestes, el senzill “Soft and Wet” va guanyar força a les llistes de R&B. El seu segon àlbum, Prince (1979), va donar lloc al seu primer gran èxit crossover, “I Wanna Be Your Lover”, que va encapçalar la llista Soul i va arribar al Top 10 del Pop. Aquest èxit va validar la inversió de Warner i la visió de Prince, establint-lo com una estrella emergent capaç d’atreure tant públic negre com blanc, malgrat la seva imatge poc convencional.

3. Trencant límits: imatge, so i reconeixement crític

“No em facis negre”, insistia.

Desafiant expectatives. Després del seu èxit inicial, Prince va canviar deliberadament de rumb amb Dirty Mind (1980), un àlbum que va trencar amb les convencions de gènere i va sorprendre molts amb les seves lletres sexualment explícites i un so minimalista de New Wave. Aquest àlbum, gravat en gran part al seu estudi casolà, era una expressió crua i sense filtres de la seva visió artística, en fort contrast amb el so polit dels seus contemporanis.

Favorit de la crítica, risc comercial. Dirty Mind va rebre una aclaparadora aclamació crítica, considerat una fusió innovadora de rock, funk i pop, però el seu contingut controvertit i la producció lo-fi van alienar alguns públics i botigues de discos. Tot i que les vendes van ser inferiors a les de l’àlbum anterior, va consolidar la seva reputació com a artista innovador disposat a arriscar i el va introduir a la premsa de rock, ampliant el seu abast crític més enllà del R&B.

Evolució d’imatge i so. Prince va continuar experimentant amb la seva imatge i música a Controversy (1981) i 1999 (1982), incorporant més elements electrònics, explorant temes socials i religiosos juntament amb els sexuals, i cultivant una persona misteriosa i andrògina. Mentre Controversy va tenir un èxit moderat, 1999 va suposar un gran salt endavant, impulsat per senzills com la cançó que dona nom a l’àlbum i “Little Red Corvette”, establint-lo com una superestrella del pop en ascens.

4. Purple Rain: el cim de la superestrellesa i les seves conseqüències

Als vint-i-sis anys, Prince tenia simultàniament un senzill (“Let’s Go Crazy”), un àlbum i una pel·lícula al número 1 en diverses llistes de Billboard i taquilles.

El fenomen cultural. Purple Rain (1984) va marcar l’ascens de Prince a la superestrellesa mundial. La pel·lícula semi-autobiogràfica, la banda sonora que l’acompanyava i la gira massiva van crear un moment cultural, dominant llistes i titulars. L’àlbum va passar sis mesos al número 1, va generar múltiples èxits, incloent-hi dos que van encapçalar llistes, i la pel·lícula va ser un èxit de taquilla, guanyant-li un Oscar a la millor banda sonora original.

El preu de la fama. Tot i l’èxit sense precedents de Purple Rain, també va portar una intensa pressió i escrutini. Prince va patir la pèrdua de privacitat, les exigències de la fama i la sensació de quedar encasellat pel seu gran èxit. Les relacions amb la seva banda (The Revolution) i col·laboradors es van tensar sota el pes del seu control i el canvi sobtat en les dinàmiques.

Reaccions i canvis en les relacions. L’èxit també va alimentar una reacció adversa, amb alguns crítics i fans acusant-lo de vendre’s o de fer-se massa comercial. La seva imatge pública va ser cada cop més examinada, agreujada per accions controvertides i la seva personalitat enigmàtica. L’època de Purple Rain, tot i ser la més comercialment reeixida, va marcar un punt d’inflexió on les pressions de la fama van començar a afectar significativament la seva vida personal i professional.

5. Evolució artística i gestió de les pressions comercials

“Normalment canvio de direcció amb cada disc”, va explicar a Robert Hilburn.

Canvis post-Purple Rain. Després de l’èxit massiu de Purple Rain, Prince va continuar amb el seu patró de reinvenció artística, publicant àlbums com Around the World in a Day (1985) i Parade (1986) que exploraven el rock psicodèlic, el jazz i el pop, sovint allunyant-se del so d’arena rock que el va fer una superestrella. Aquesta evolució constant, tot i ser aclamada per la crítica, de vegades desconcertava el seu nou públic massiu.

Reptes comercials i problemes d’imatge. Tot i que aquests àlbums van tenir un bon rendiment, no van igualar les vendes de Purple Rain, generant pressió per part de Warner Bros. per aconseguir èxits més comercials. La imatge pública cada cop més excèntrica de Prince, les lletres controvertides i la seva arrogància percebuda (aguditzada per la premsa i incidents com la seva absència a la sessió de “We Are the World”) van complicar encara més la seva relació amb el gran públic.

Equilibri entre art i comerç. Àlbums com Sign O’ the Times (1987), un doble àlbum aclamadíssim que explorava comentaris socials i estils musicals diversos, van ser considerats triomfs artístics però van afrontar reptes comercials en comparació amb el seu apogeu. Prince va lluitar amb la tensió entre el seu desig de llibertat creativa i les exigències de la indústria musical, un conflicte que s’intensificaria en els anys següents.

6. La batalla pel control i el canvi simbòlic de nom

“T’ho dic,” va dir, “les berrugues desapareixen, tot l’estrès del teu sistema se’n va.”

Creixent fricció amb Warner. La relació de Prince amb Warner Bros., inicialment basada en la confiança i la llibertat creativa, es va deteriorar amb el temps. Van sorgir disputes sobre els calendaris de llançament d’àlbums (Prince volia publicar música més ràpidament del que Warner considerava viable), estratègies de màrqueting i control creatiu. Prince sentia que la discogràfica limitava la seva producció i el tractava com un producte més que com un artista.

La protesta del “esclau”. El conflicte es va intensificar a principis dels anys 90, culminant amb la protesta pública de Prince contra el seu contracte, que va simbolitzar escrivint “slave” a la galta. Argumentava que els artistes no posseïen les seves gravacions originals i, per tant, eren esclaus de les companyies discogràfiques. Aquesta postura altament publicitada, tot i ser controvertida, va posar el focus en la propietat i el control dels artistes dins la indústria musical.

L’adopció del símbol. El 1993, com a acte radical de desafiament i per escapar de les seves obligacions contractuals sota el nom “Prince”, va canviar el seu nom per un símbol impronunciable. Aquest moviment, tot i que tenia la intenció de lliurar-lo, va confondre el públic i els mitjans, que sovint el van anomenar “L’Artista Abans Conegut com Prince”, i va complicar encara més la seva viabilitat comercial.

7. Vida personal: amor, pèrdua, fe i transformació

“Perdre un nadó és una cosa terrible,” va explicar a la periodista Judith Woods. “Pot fer que les parelles s’apropin o es distanciïn.”

Relacions i inspiració. La vida personal de Prince, especialment les seves relacions romàntiques, sovint es van entrellaçar amb la seva música, servint d’inspiració per a les lletres i modelant la seva direcció artística. Relacions amb dones com Vanity, Susannah Melvoin i Mayte Garcia van ser destacades, influenciant àlbums i projectes paral·lels, tot i que la seva naturalesa exigent sovint va tensionar aquests vincles.

Tragèdia i fe. Un punt d’inflexió profund va ser la pèrdua del seu fill nounat el 1996, que va néixer amb un trastorn genètic rar i va morir poc després del part. Aquesta tragèdia, juntament amb la salut deteriorada i eventual mort dels seus pares, va impactar profundament Prince. Es va girar cada cop més cap a la seva fe, convertint-se en Testimoni de Jehovà devot, fet que va influir en la seva música posterior i la seva imatge pública, que es va tornar més espiritual i menys explícitament sexual.

Matrimoni i estabilitat. El seu matrimoni amb Manuela Testolini el 2001 va marcar un període de relativa estabilitat i felicitat. Manuela es va convertir en una confidente i col·laboradora propera, donant suport al seu camí artístic i espiritual. Aquesta etapa el va portar a ser més obert sobre la seva fe i vida personal, en contrast amb la seva imatge pública més enigmàtica d’abans.

8. Empreses, dificultats econòmiques i independència

“Estava ignorant els problemes financers,” va afegir Rivkin.

Construint un imperi. Més enllà de la música, Prince va emprendre diverses empreses, destacant la creació de Paisley Park Studios, un complex d’enregistrament d’última generació, i Paisley Park Records, el seu propi segell discogràfic distribuït per Warner Bros. També va obrir una cadena de clubs nocturns Glam Slam. Aquestes iniciatives reflectien el seu desig de control i l’ambició de construir un imperi d’entreteniment multifacètic.

Reptes financers. Malgrat el seu immens talent i períodes d’èxit comercial, les empreses de Prince sovint van patir dificultats econòmiques. Despeses ostentoses en gires, vídeos i projectes amb atractiu comercial limitat, juntament amb els alts costos de manteniment de Paisley Park Studios i els clubs, van generar tensions financeres importants. Els seus col·laboradors destacaven la seva tendència a prioritzar impulsos creatius per sobre de decisions empresarials sòlides.

Cerca d’independència. Les dificultats amb Warner Bros. i les pressions econòmiques van alimentar el desig d’independència de Prince. Després que el seu contracte amb Warner acabés, va experimentar amb mètodes alternatius de distribució, venent música directament als fans en línia i a través de botigues com Best Buy. Tot i que aquestes iniciatives oferien més control i un marge de benefici per unitat més gran, no van aconseguir igualar l’abast i el volum de vendes de la distribució tradicional de grans segells.

9. Última etapa: recuperar la identitat i el llegat

“Ara jo sóc la discogràfica,” va afirmar.

Era post-Warner. Després de la seva sortida conflictiva de Warner Bros. i la fi del seu acord editorial, Prince va abraçar completament la seva independència. Va publicar una sèrie d’àlbums sota el seu propi segell NPG Records i a través de diversos distribuïdors, experimentant amb sons i models de distribució diferents, incloent llançaments exclusius en línia. Aquest període va posar l’accent en la llibertat creativa i la connexió directa amb els seus fans per sobre de l’èxit comercial convencional.

Retorn i reconeixement. Malgrat un període de menor visibilitat i vendes en el gran públic, la reputació artística de Prince es va mantenir sòlida. La seva actuació als Grammy del 2004 i l’àlbum Musicology, distribuït per Columbia Records, van marcar un retorn significatiu, demostrant la seva rellevància continuada i capacitat per connectar amb un públic ampli.

Inducció al Hall of Fame i llegat. El 2004, Prince va ser ingressat al Rock and Roll Hall of Fame en el seu primer any d’elegibilitat, un reconeixement al seu impacte i influència indiscutibles en la música. Aquest honor va consolidar el seu estatus de llegenda, permetent-li abraçar el seu llegat mentre continuava creant i actuant segons els seus propis termes, alliberat de les restriccions de les estructures tradicionals de la indústria.

Última actualització: May 19, 2025