Punts clau
1. El Conflicte Còsmic: Una Batalla per l’Al·legança
Rebel·lar-se contra l’ordre i la voluntat de Déu era el pecat més gran.
L’origen del mal. La gran controvèrsia va començar al cel amb Llucifer, un àngel honorat que, envejós de la posició de Crist, es va rebel·lar contra l’autoritat de Déu. Aquesta rebel·lió va desencadenar una guerra celestial que va acabar amb l’expulsió de Satanàs i la caiguda d’un terç dels àngels.
L’estratègia de Satanàs. Impulsat per la malícia i l’odi, Satanàs va buscar desestabilitzar el govern de Déu atacant Adam i Eva al Jardí de l’Edèn. El seu objectiu era conduir-los a la desobediència, sotmetent-los a la seva influència i trencant la perfecció de la creació divina.
La batalla contínua. El conflicte entre Crist i Satanàs continua a la Terra, on Satanàs treballa constantment per enganyar i desviar la humanitat. Aquesta lluita no és només física, sinó un combat espiritual pel cor i la ment de les persones.
2. La Caiguda de la Humanitat: La Pèrdua de la Innocència
Primer va errar allunyant-se del seu marit, després en romandre prop de l’arbre prohibit, i finalment en escoltar la veu del temptador, fins i tot gosant dubtar del que Déu havia dit.
La desobediència d’Eva. Satanàs va temptar Eva qüestionant la veracitat de Déu i despertant la seva curiositat pel fruit prohibit. La seva decisió de menjar-ne i oferir-lo a Adam va marcar la caiguda de la humanitat i l’entrada del pecat al món.
Les conseqüències de la caiguda. La caiguda va portar tristesa, misèria, malaltia i mort a la humanitat. Adam i Eva van ser expulsats del Jardí de l’Edèn, perdent la comunió perfecta amb Déu i obrint la porta a la influència de Satanàs.
La resposta del cel. La notícia de la caiguda de l’home es va estendre pel cel, causant gran tristesa i inquietud. Es va convocar un consell per decidir com afrontar la situació, donant lloc al pla de salvació a través de Jesucrist.
3. El Pla Diví: Redempció Mitjançant el Sacrifici
Els va dir que havia estat suplicant al seu Pare, oferint la seva vida com a rescat i assumint la sentència de mort, perquè a través d’ell l’home pogués trobar perdó.
El sacrifici de Jesús. Per redimir la humanitat, Jesús va oferir deixar la seva glòria celestial i assumir la naturalesa humana, experimentant la temptació i el sofriment. Finalment, morirà una mort cruel a la creu, portant el pes dels pecats del món.
El paper dels àngels. Els àngels van ser encarregats de fortificar Jesús durant el seu ministeri terrenal i protegir els subjectes de la gràcia de les influències malignes. També van ser testimonis de la seva humiliació i sofriment, tot i que no podien intervenir.
L’alegria al cel. Malgrat la tristesa inicial, el cel es va omplir d’alegria davant la perspectiva de la redempció de la humanitat. Els àngels cantaven himnes d’adoració i lloança per la misericòrdia de Déu i la renúncia de Jesús.
4. El Ministeri de Crist: Curació i Revelació
Jesús va començar la seva obra trencant el poder que Satanàs tenia sobre els sofrents.
Trencant el poder de Satanàs. Jesús va iniciar el seu ministeri curant els malalts, retornant la vista als cecs i ressuscitant els morts, demostrant el seu poder sobre Satanàs i la seva capacitat per alleujar el sofriment humà. La seva vida es va caracteritzar per la benevolència, la compassió i l’amor.
L’oposició dels jueus. Malgrat les evidències aclaparadores del poder diví de Jesús, molts jueus, especialment els summe sacerdots i governants, el van rebutjar. Estaven encegats per Satanàs, que va fomentar la incredulitat, l’odi i el menyspreu en els seus cors.
La transfiguració. Per enfortir la fe dels seus deixebles, Jesús es va transfigurar davant d’ells, revelant la seva glòria divina i parlant amb Moisès i Elies. Aquest esdeveniment va oferir un tast del regne de Déu i va confirmar Jesús com el Messies promès.
5. La Gran Apostasia: Una Església Dividida
Satanàs es va alegrar per la caiguda de tants; i després va incitar l’església caiguda a forçar aquells que volien preservar la puresa de la seva religió a cedir a les seves cerimònies i adoració d’imatges, o a ser morts.
La corrupció de la doctrina cristiana. Satanàs es va infiltrar a l’església primitiva, provocant la corrupció de les doctrines cristianes i la introducció de pràctiques paganes. Això va suposar un allunyament de la puresa de la fe original.
La persecució dels veritables creients. Aquells que van romandre fidels a les ensenyances autèntiques de Crist van patir persecució i mort a mans de l’església apostatada. Milions van ser assassinats per no voler comprometre les seves creences.
Les dues banderes. El conflicte entre la veritat i l’error es va simbolitzar amb dues companyies: una amb una bandera negra amb símbols pagans, i l’altra amb una bandera blanca pura amb la inscripció “Puresa i Santitat per al Senyor”. Això il·lustrava la lluita constant entre els que van comprometre la fe i els que van romandre ferms.
6. La Reforma: Una Crida a la Veritat
Sempre tenia por d’ofendre Déu.
L’esclat de Luther. Déu va aixecar Martí Luter i altres reformadors per desafiar els errors de l’església papal i restaurar la veritat de la Bíblia. L’estudi de les Escriptures per part de Luther el va portar a confiar en els mèrits de Crist més que en les obres per a la salvació.
El paper de Melancthon. Felip Melancthon, amb la seva naturalesa cautelosa i pacient, va complementar l’ardor de Luther, aportant equilibri i saviesa al moviment reformista. La seva amistat i col·laboració van ser essencials per a l’èxit.
El poder de la Paraula. Malgrat la persecució i l’oposició, els reformadors van proclamar la veritat sense por, portant molts a abraçar la llum i rebutjar la foscor de l’església apostatada. La Bíblia es va fer accessible al poble, donant-los poder per discernir la veritat per si mateixos.
7. El Missatge del Tercer Àngel: Una Darrera Advertència
Aquí està la paciència dels sants; aquí són els que guarden els manaments de Déu i la fe de Jesús.
El missatge del tercer àngel. Aquest missatge adverteix contra l’adoració de la bèstia i la seva imatge, ressaltant la importància de guardar els manaments de Déu i mantenir la fe de Jesús. Dirigeix l’atenció al Santuari celestial, on Crist ministra davant l’arca de l’aliança.
El descans del dissabte restaurat. El missatge del tercer àngel destaca la importància del dissabte, revelant que no ha estat abol·lit ni canviat. Aquells que abracen aquest missatge reconeixen el dissabte com un memorial de la creació i un signe de lleialtat a Déu.
Una crida a l’obediència. El missatge del tercer àngel demana una separació completa dels errors i tradicions humanes, instint els creients a obeir tots els manaments de Déu i preparar-se pel judici imminent. És un missatge d’advertència i esperança, oferint salvació als qui en fan cas.
8. L’Espiritisme: La Màxima Enganyifa de Satanàs
Satanàs té el poder de fer aparèixer formes davant nostre que semblen ser parents i amics que ara reposen en Jesús.
L’engany del toc. L’espiritisme, amb les seves sessions i suposada comunicació amb els morts, és una trampa enganyosa que Satanàs utilitza per enganyar el món. Aquestes manifestacions no són esperits de difunts estimats, sinó àngels malignes disfressats.
La importància del coneixement de l’Escriptura. Per resistir els enganys de l’espiritisme, els creients han de tenir un coneixement profund de la Bíblia, especialment sobre la veritat de l’estat dels morts. Aquest saber els permetrà discernir la naturalesa real d’aquestes manifestacions i resistir la seva influència.
Els agents de Satanàs. Satanàs utilitza diversos agents, incloent-hi antics infidels i malvats, per difondre les seves ensenyances enganyoses. Assigna a cada àngel un paper específic, fent semblar que fins i tot els apòstols es contradiuen.
9. La Cobejança: Una Trampa Subtil
La cobejança i l’amor pels tresors terrenals són els trets dominants del seu caràcter.
L’estratègia de Satanàs. Satanàs ataca aquells que esperen la segona vinguda de Crist temptant-los amb la cobejança i l’amor pels béns materials. Vol distreure’ls de l’èxit del regne de Crist i de l’expansió de la veritat.
L’exemple de Judes. La cobejança de Judes el va portar a trair Jesús per unes quantes monedes d’argent. De manera semblant, aquells que prioritzen el guany terrenal per sobre dels valors espirituals seran desviats per Satanàs.
La importància de la generositat. Déu exigeix una pràctica constant de l’altruisme i la generositat entre el seu poble. L’egoisme i la cobejança són una abominació als seus ulls, i aquells que en són posseïdors acabaran caient.
10. El Sacseig: Una Prova de Fe
Se’m va mostrar que seria causat pel testimoni directe que el veritable Testimoni va fer cridar als laodicencs.
El testimoni directe. El sacseig és provocat pel testimoni directe del Veritable Testimoni als laodicencs, que exposa el pecat i crida a un profund arrepenediment. Aquest testimoni farà que alguns exalcin l’estàndard de la veritat, mentre que altres el rebutjaran.
La pluja tardana. Aquells que suportin el sacseig i romanguin fidels rebran la pluja tardana, o refrescament de la presència del Senyor. Això els capacitarà per proclamar la veritat amb gran poder i preparar-los per a les proves futures.
Alliberament i victòria. Després d’un període de lluita intensa i pregària, Déu alliberarà el seu poble dels enemics. Seran revestits d’immortalitat i arreplegats per trobar el seu Senyor a l’aire, cridant victòria sobre la mort i la tomba.
11. El Fi de la Probació: Un Moment Decisiu
Vaig veure que cada cas es decidia llavors per a vida o mort.
El tancament de la probació. El final de la probació marca el moment en què cada cas queda decidit per a vida o mort. Jesús deixa d’intercedir al Santuari celestial, i el destí de cada persona queda segellat.
El casament de l’Anyell. El casament de l’Anyell s’ha acabat, simbolitzant la unió de Crist amb la seva església. El regne és entregat a Jesús i als hereus de la salvació, i ell regnarà com a Rei dels reis i Senyor dels senyors.
Els injustos i els sants. Quan Jesús surt del Santíssim, declara: “L’injust que sigui injust encara; i el que és impur que sigui impur encara; i el just que sigui just encara; i el sant que sigui sant encara.” Això significa que el temps per a l’arrepentiment i el canvi ha passat, i el destí de cada persona és irrevocable.
12. La Nova Terra: Una Promesa de Restauració
Vaig veure un cel nou i una terra nova; perquè el primer cel i la primera terra havien passat.
Un món transformat. Després de la destrucció dels malvats, Déu crearà un cel nou i una terra nova, lliures de pecat, tristesa i mort. Aquest serà l’llar etern dels redimits.
La ciutat santa. La Nova Jerusalem baixarà de Déu del cel, preparada com una núvia adornada pel seu marit. Aquesta ciutat serà la residència de Déu i del seu poble, on gaudiran d’una comunió perfecta i d’una alegria eterna.
La vida eterna. A la nova terra, els redimits viuran en perfecta harmonia amb Déu i entre ells. Tindran accés a l’arbre de la vida i experimentaran la vida eterna, lliures de la maledicció del pecat i la mort.
Última actualització:
Ressenyes
La Gran Controvèrsia rep opinions diverses, ja que molts valoren positivament les seves aportacions històriques i la seva orientació espiritual, mentre que d’altres critiquen l’estil literari i la postura teològica que adopta. Els seus defensors la consideren una obra il·luminadora que reforça la fe, i en destaquen la cobertura de la història cristiana i les profecies sobre els temps finals. En canvi, els crítics assenyalen que conté inexactituds històriques, casos de plagi i interpretacions esbiaixades. Alguns lectors troben difícil la seva llengua arcaica i la seva extensió. Malgrat les opinions tan divergents, el llibre manté la seva influència entre els adventistes del setè dia i continua generant debat sobre temes religiosos.
