The Next Millionaire Next Door

1. El milionari del costat perdura.

El milionari del costat encara és ben viu i la seva fórmula d’èxit financer continua sent assolible per gairebé qualsevol persona disposada a treballar-hi.

Principis que perduren. Malgrat els canvis econòmics i els avenços tecnològics, els comportaments fonamentals per acumular riquesa romanen inalterats. El concepte del “milionari del costat”, que posa l’accent en l’acumulació disciplinada i metòdica de riquesa sense dependre d’herències ni premis de loteria, és tan vigent avui com fa dècades. Aquesta manera pausada i constant d’actuar s’aplica a molts reptes vitals, des d’aprendre noves habilitats fins a aconseguir la independència financera.

Prova moderna. La comunitat en línia “FI/RE” (independència financera/jubilació anticipada) és un clar exemple del poder durador d’aquests principis. Molts joves professionals estalvien de manera agressiva per assolir la llibertat financera als 30 o 40 anys, sovint citant The Millionaire Next Door com a influència fonamental. Històries com la d’Allison Lamar, que va passar d’orígens humils a ser multimilionària, demostren que són els comportaments, no el naixement, els que impulsen la riquesa.

Comportament per sobre de circumstàncies. L’èxit financer no està predeterminat per un naixement privilegiat ni per l’ètnia. Neix dels objectius que una persona es marca, dels hàbits que aplica per aconseguir-los i de la seva capacitat per ignorar distraccions. L’enfocament disciplinat i metòdic funciona tant per a petits empresaris, mestres, advocats com per a professionals de vendes, demostrant que les decisions personals poden transformar les circumstàncies.

2. El salari no és riquesa.

La riquesa és el que acumules. El patrimoni net és el balanç entre els teus actius i passius.

Definint la riquesa. Un error habitual és confondre ingressos amb riquesa. Els ingressos són el que guanyes en un període, com un salari, mentre que la riquesa (patrimoni net) és el que posseeixes: els teus actius menys els teus passius. Per exemple, algú que guanya un milió de dòlars però en gasta 1,2 milions té un impacte negatiu en la riquesa, cosa que il·lustra que un alt salari no equival automàticament a ser ric.

Mitjanes enganyoses. El patrimoni net mitjà d’una llar americana, sovint citat com a elevat, està distorsionat per uns pocs individus extremadament rics. La mediana del patrimoni net, que representa la llar típica, ofereix una imatge molt més precisa i realista. L’any 2016, la mediana era de 97.300 dòlars, en contrast amb la mitjana de 692.100, posant de manifest que la majoria d’americans estan lluny de la independència financera.

L’acumulació és clau. Els ingressos periòdics afecten el patrimoni net, però no defineixen la riquesa real. Els que volen ser veritablement independents financers es basen en l’estalvi i en ingressos passius generats per capital invertit, no en un flux continu d’ingressos actius. Aquesta distinció és essencial per entendre com es construeix i manté la riquesa al llarg del temps.

3. Desmunta els mites sobre els rics.

Un home fa veure que és ric, però no té res; un altre fa veure que és pobre, però té gran riquesa.

Aparença versus realitat. Moltes persones jutgen erròniament la riquesa d’algú pel consum visible: el cotxe que condueix, la roba que porta o el barri on viu. Però la recerca empírica mostra que la majoria de conductors de vehicles de luxe no són milionaris, i molts rics de veritat porten una vida modesta. Aquest “actuar com a ric” sovint condueix a tensions financeres en lloc d’acumular riquesa real.

Fiscalitat i contribució. El mite que “els rics no paguen la seva part justa” sovint neix de confondre ingressos amb riquesa. Tot i que alguns amb alts ingressos poden gastar de manera ostentosa, molts milionaris fets a si mateixos, com Warren Buffett, minimitzen estratègicament els ingressos imposables i maximitzen guanys no realitzats, sovint destinant grans sumes a la filantropia. Els “rics lluents” que gasten molt també paguen impostos importants sobre els seus alts ingressos, contribuint substancialment a l’economia.

Culpar o responsabilitzar-se. Culpar “els rics” o factors externs per la manca d’èxit econòmic és un error comú. Les persones amb èxit econòmic, en canvi, aprofiten l’adversitat i canalitzen l’energia cap a triomfar en lloc de ressentir-se. Entenen que la responsabilitat personal en els resultats financers, juntament amb hàbits disciplinats, és fonamental, independentment de les desigualtats socials percebudes o les dificultats passades.

4. L’educació marca el teu futur financer (però el pots canviar).

Has de créixer per tu mateix, passi el que passi amb el teu avi.

Influència parental. Les experiències primerenques, especialment l’estalvi i la gestió dels diners dels pares, influeixen molt en els hàbits financers futurs dels fills. Els nens que veuen els pares fer pressupostos, parlar de diners i mostrar prudència econòmica tenen més probabilitats de convertir-se en grans acumuladors de riquesa. Aquest aprenentatge sovint es produeix per observació directa més que per lliçons explícites.

Superar l’adversitat. Tot i que una educació harmoniosa amb bons models financers és beneficiosa, no és imprescindible per fer-se ric. Molts milionaris expliquen com van superar infàncies difícils marcades per tensions econòmiques o mals hàbits dels pares. Van triar conscientment “fer el contrari” del que havien vist, convertint experiències negatives en motors poderosos per assolir la independència financera.

Decisions conscients. Com a adults, tenim la llibertat de canviar la nostra trajectòria financera malgrat el passat. Prendre responsabilitat sobre les accions relacionades amb els diners i fer eleccions intencionades sobre despesa, estalvi i inversió pot generar canvis importants. El camí cap a la riquesa es modela sobretot pels hàbits actuals, no només per les circumstàncies de la infantesa.

5. Tria bé la teva parella.

Per cada 100 milionaris que diuen que tenir una parella que els doni suport no va ser important per explicar el seu èxit econòmic, n’hi ha 1.317 que indiquen que sí que ho va ser.

Una aliança clau. El matrimoni té un impacte significatiu en l’èxit financer, ja que les parelles casades solen tenir un patrimoni net molt superior al dels solters. Els milionaris reconeixen constantment que la seva parella ha estat clau en el seu èxit econòmic, destacant qualitats com l’honestedat, la responsabilitat i el suport. L’harmonia financera i els objectius compartits dins del matrimoni són predictors sòlids d’acumulació de riquesa.

Treball en equip financer. Les parelles exitoses sovint gestionen les finances domèstiques com un equip, encara que un dels dos assumeixi el rol de “director financer de la llar”. Treballen conjuntament en pressupostos, planificació i decisions econòmiques, assegurant-se d’estar alineats en objectius i mètodes. Aquest enfocament col·laboratiu minimitza conflictes i maximitza l’eficiència en la gestió dels recursos.

Implicacions a llarg termini. Els hàbits i valors financers de la parella potencial són consideracions crucials. La manca d’honestedat sobre deutes o desacords fonamentals sobre despesa i estalvi poden fer fracassar els objectius econòmics i fins i tot provocar la dissolució del matrimoni, que comporta costos econòmics importants. Triar una parella amb valors financers compatibles és una inversió en riquesa i estabilitat a llarg termini.

6. Cultiva la indiferència social.

La necessitat de mostrar èxit a través del consum, ja sigui cotxes, cases o experiències, és un gran obstacle per acumular riquesa.

Ignorar els veïns. La indiferència social —la capacitat d’ignorar què condueixen, compren o porten els altres— és un predictor potent d’acumulació de riquesa. Els que no es deixen influir per les modes ni pel consum ostentós dels seus iguals estan millor posicionats per construir riquesa. Aquesta mentalitat immunitza contra la “cursa consumista”, que és impossible de guanyar.

El cost de la comparació. El nostre benestar subjectiu sovint depèn de l’estatus sociomètric, és a dir, de com ens comparem amb el nostre entorn immediat. Això pot generar un desig constant de “seguir el ritme”, que empeny a gastar més del que es pot. Les xarxes socials agreugen aquest fenomen, oferint un flux continu d’hàbits de consum alienes, fent que la disciplina i la indiferència social siguin encara més essencials avui.

Veritables insígnies d’èxit. Els milionaris sovint minimitzen la seva riquesa, trobant satisfacció en la independència financera més que en la seva exhibició pública. Entenen que l’autèntic èxit rau en acumular riquesa, no en convèncer els altres mitjançant compres costoses. Aquesta prioritat per la satisfacció interna sobre la validació externa els allibera per prendre decisions financeres prudents.

7. L’estalvi: la pedra angular de la riquesa.

Ser estalviador és la base per construir riquesa.

Viure constantment per sota de les possibilitats. L’estalvi, entès com un estil de vida senzill i econòmic, és un patró consistent de comportaments financers que permet a una llar viure còmodament per sota dels seus mitjans. Implica fer pressupostos, planificar, marcar objectius i gastar amb disciplina. Aquesta mentalitat és atemporal per a qui es compromet amb la independència financera, passi el que passi en l’economia.

Eleccions en habitatge. La llar és sovint on comença la despesa important. Els milionaris acostumen a comprar cases que poden pagar fàcilment, sovint per menys de tres vegades el seu ingrés anual, i tendeixen a mantenir-les per evitar costos de trasllat. Prioritzen factors com la qualitat, l’aspecte i les bones escoles públiques per sobre de l’estatus o la reputació del barri, a diferència dels que “es passen” per semblar rics.

Consum quotidià. Els milionaris mostren moderació constant en les compres diàries. Gastan quantitats modestes en roba, accessoris i vehicles, sovint optant per articles de qualitat de segona mà o marques no de luxe com Toyota o Honda. Aquest enfocament disciplinat en el consum, fins i tot en coses petites, allibera capital important per a l’estalvi i la inversió.

8. La disciplina, la perseverança i el treball dur són fonamentals.

Si et manca disciplina, les possibilitats d’acumular riquesa són molt, molt petites.

El factor clau d’èxit. La disciplina és constantment valorada pels milionaris com el factor més crític en el seu èxit. Consisteix a marcar-se objectius alts i treballar sistemàticament per assolir-los sense deixar-se desviar. Aquesta qualitat és essencial per transformar ingressos en riquesa, requerint pressupostos constants, estalvi i gestió financera efectiva.

Més enllà de l’intel·lecte. Tot i que sovint es valora la intel·ligència i el rendiment acadèmic, els milionaris subratllen que la disciplina, el treball dur i la perseverança són molt més importants per triomfar econòmicament. Molts milionaris fets a si mateixos van aconseguir l’èxit malgrat expedients acadèmics mitjans, utilitzant els contratemps percebuts com a motivació per demostrar que els crítics s’equivocaven i per desenvolupar tenacitat.

Resiliència en acció. Construir riquesa és una marató, no una cursa curta, que exigeix resiliència per superar rebuigs inevitables, caigudes de mercat i fracassos empresarials. Milionaris com Alan DeMarcus, que va finançar el seu negoci amb estalvis personals durant una crisi sectorial, exemplifiquen aquesta perseverança. Veuen l’adversitat com una oportunitat per enfortir la voluntat i millorar la reputació, no com un motiu per rendir-se.

9. Les eleccions professionals estratègiques construeixen riquesa.

Els títols professionals indiquen millor els ingressos que la riquesa.

Treball amb propòsit. El temps dedicat a una ocupació és un recurs no renovable, per això la tria professional és clau per a l’èxit financer. Els milionaris sovint escullen o creen carreres que proporcionen ingressos abundants i satisfacció, o que permeten la independència financera precoç mitjançant un estalvi agressiu. Entenen que un títol indica ingressos, però no necessàriament riquesa.

Les primeres experiències compten. Les experiències laborals primerenques i diverses, fins i tot feines a temps parcial o aparentment “menyspreables”, aporten lliçons inestimables sobre ètica de treball, estalvi i pressupost. Aquestes experiències ajuden a detectar oportunitats de mercat i a trobar carreres que s’ajusten a les habilitats i interessos, establint la base per generar ingressos i construir riquesa.

Crear marge i oportunitat. El marge financer, construït amb estalvi prudent, ofereix la llibertat per fer canvis professionals importants, emprendre o tenir feines paral·leles. Aquestes últimes permeten explorar nous projectes i generar ingressos addicionals sense renunciar a la seguretat d’un treball tradicional. Els milionaris autònoms, que prenen riscos calculats, sovint aconsegueixen ingressos més alts i més riquesa invertint en els seus negocis i aprofitant els seus talents únics.

10. Inverteix amb saviesa, no amb ostentació.

El risc prové de no saber què estàs fent.

Saviesa convencional. Els milionaris solen invertir en actius convencionals com comptes de jubilació i béns immobles, evitant productes d’inversió exòtics o inusuals. Les seves decisions d’inversió es basen sovint en l’autoaprenentatge i un profund coneixement dels mercats, més que en seguir modes o buscar inversions d’alt estatus. Aquest enfocament prudent minimitza riscos i comissions innecessàries.

Els principis de Peter Lynch. Els axiomes del llegendari inversor Peter Lynch ressonen amb la filosofia del milionari del costat:

• Gestió frugal: Les empreses amb seus extravagants sovint descuiden els accionistes.
• Més enllà del balanç: L’èxit financer requereix més que números; cal entendre el negoci.
• Ignora la multitud: Els inversors amateurs poden superar el mercat si no segueixen l’opinió popular.
  Aquests principis posen l’accent en el valor, el pensament a llarg termini i la recerca independent per sobre d’indicadors superficials.

Béns tangibles i col·leccionables. Contràriament al que es pensa, la majoria de milionaris tenen molt poca riquesa en col·leccionables tangibles com art o antiguitats. Aquests representen una fracció molt petita dels seus actius totals, reforçant la idea que la riquesa veritable es construeix amb inversions productives, no amb símbols d’estatus.

11. Ves en compte amb la “prima de l’ego” en la inversió.

El comportament humà no canviarà. Els rics, fons de pensions, fundacions i similars continuaran pensant que mereixen un “extra” en assessorament d’inversions.

Pagar més per menys. Warren Buffett destaca que fins i tot els mega-ricos sovint cauen en la “prima de l’ego”, pagant comissions exorbitants per productes d’inversió complexos i de costos elevats com els hedge funds, malgrat que hi ha proves que fons indexats simples i de baix cost sovint els superen. Aquest desig de “quelcom superior” provoca milers de milions de dòlars malgastats en comissions.

Trampes de les fundacions. Les grans fundacions universitàries, tot i tenir accés a les ments financeres més brillants i vehicles d’inversió exòtics, sovint tenen un rendiment

Última actualització: August 10, 2025